Per a Bernat, un penitent seguidor

LOS DÍAS 26 Y 27 DE JULIO
El circuito urbano acogerá una prueba de Fórmula 3 como ensayo del Gran Premio

Agrairia que algú que entenga del tema m’ho explique. Perquè resumint-ho molt, aquest muntatge de la Fórmula 1 és si fa no fa així:

Els mesos d’estiu molts veïns del Cap i Casal hauran de suportar les molèsties ocasionades per una competició organitzada per una empresa privada (Aspar, Roig...) que utilitza unes infraestructures públiques i d’altres que s’estan construint ex professo a càrrec de tots els contribuents. A més la major part de la promoció de la cursa està càrrec de Canal 9, una cadena de televisió teòricament també pública.

A la fi, els socis de l’empresa privada i els organitzadors internacionals s’embutxacaran un grapat de milions, als veïns només els restaran les molèsties i als valencians un deute cada cop més gran que anirà en detriment d’altres despeses necessàries de tipus social (educació, sanitat, infraestructrures...).

Per acabar, només explicitar tres dubtes dels moltíssims que me s’ocorren:
-Si València es vanagloria de comptar amb un dels millors circuits del món, el de Xest, per què no es disputa allí la cursa i ens estalviem moltíssim milions, obres faraòniques i els maldecaps del veïnat.

- Si realment aquest event serveix per atraure turisme a València, per què no es disputa en maig, setembre o octubre? Ho dic perquè celebrar-lo en agost em sembla una mica redundant quan tots els turistes ja estan ací.

- Resulta simptomàtic que els últims territoris a incorporar-se aquest circ del motor (motociclisme i fórmula 1 principalment) són països d’orient pròxim i asiàtics que gaudeixen d’una dubtosa democràcia o que estan governats per emirs o sultans per als qui tot açò és una mena de capritx o divertiment luxós...doncs, això, que em resulta una mica sospitós.

VK

PS1. Los tertulianos de RTVV no hablan del PP (Levante-EMV)
Cuando enmudecen los hombres... ¡hablan las piedras! (un homenot del meu poble)

PS2. Un bon amic m'informa que recercant aquest blog a la xarxa ha trobat al CercCAT la següent referència:

Tirant a Fotre és un blog d’informació alternativa, realitzat des de Guadassuar (Ribera Alta). Informació de caire general i una visió crítica de l’actualitat valenciana.

O el terme de Guadassuar és molt gran i ja abraça part del meu poble, o hem encetat una fase d'expansió muntat una nova delegació o els meus caps han decidit traslladar-hi l’empresa per allò de què el poble veí compta amb aeroport, camps de golf i palau de congressos i jo encara no m’he enterat. Per si les mosques, TaF a dia de hui continua sent d’adscripció muixeranguera (bo, i negreta, per Josep)

PS3. Artista convidat.

Us copie pel seu gran valor etnològic part d'un correu que he rebut hui mateix. Mantindré el nom d'aquest autor pluridisciplinar en l'anonimat. Però només un avís: Savater, Marina... tremoleu, la revolució filosòfica ja és a prop.

EL MESCLAILLO

Si reflexionem sobre el passat trobarem que hi havia coses que encara que insignificants i menudes tenien una importància per a nosaltres en determinats moments de la nostra vida que fins i tot transcendia a la nostra dimensió espiritual.

El paquet de “mesclaillo” del MANISERO, es pot considerar una d´aquestes “realitats transcendents”. En primer lloc cal partir de la base que el “mesclaillo” està considerada una obra d´Enginyeria perfecta únicament igualada pel “Colajet”. El paquet del “MANISERO” era únic, possiblement la seua exacta, mil·limètrica i estudiada proporció de cereals, llegums i llavors.

La quantitat de cigró era reduïda entre 10 y 15 evitant així un regust farinós al finalitzar el paquet, tres o quatre panses per refrescar la boca de tant de saladet, quelcom paregut a un fesol sec pla i més gran que la resta dels elements (3 o 4 per paquet), algun cacauet (un máxim de 15), de un 20 a un 30 per cent de dacsa (quicos) i una quantitat inferior de pipes (una majoria excessiva en els actual paquets que venen ara). Els quicos del “MANISERO” tenien la virtut i la desgràcia que estaven ben nets, els netejaven amb molta sosa, el problema es que no es prenien el tema igual d’ en serio per rentar-la (possiblement per això estaven tan bons) a més estaven cuits de una forma especial no con el “crujiente” o el “red toast” de Grefusa i altres que pareix més bé que espigues menjant crispis de Kellogs.

Ara bé el toc mestre (i espere no haver oblidat cap altre ingredient… el palet que solia eixir no és un ingredient eh!!), com deia ….el toc mestre del MANISERO que cap altra marca ha pogut igualar, el que alguns afortunats podien trobar i apreciar, i sols uns elegits gaudir era la XUFA. Eixa xufa refrescant, rabuda, tuberculosa quasi centimètrica!! Si et tocava una XUFA era com si et tocara “el sueldo para toda la vida” del NESCAFÉ.