Sembla que la celebració de l’Eurocopa està seguint-se de ben a prop a casa nostra. I no, no ho dic pel decisiu paper que està jugant Villa (per cert, a l’AS o al Marca deuen haver oblidat que fins fa quatre dies l’únic lloc on havia de jugar el Guaje era a la dreta de la banqueta), ni perquè milers de joves valencians hagen rebuscat en els armaris per tal de recuperar eixes disfresses de toreros, falleres, folklòriques i guàrdies civils abans de fer la maleta i embarcar-se cap a centreeuropa. Que tu observes de ben a prop les graderies hispanes el dia que juga la “fúria” (per cert, amb jugadors com Xavi, Silva, Iniesta o Sena el qualificatiu és força paradoxal!) i sembla més una macro acomiadament de fadrí que un torneig seriós de futbol.
Però bé, com deia abans, sembla que els reportatges que ens arriben de terres suïsses i austríaques mostrant l’hospitalitat, el saber fer i el civisme d’aquella gent han fet plantejar-se a més d’un dirigent valencià que ja va sent hora d’abandonar els nostres típics tòpics de “homus mesinfotis meditarranius” i posar-se a treballar per a ser una mica més europeu. Que això de ser “europeu” amb totes les connotacions que hi porta adjuntes: educació, cultura, treball, respecte...és un valor en alça en una societat cada volta més global i heterogènia.
L’ordre del Consell és ben clara: Cal millorar la imatge de València i per a fer-ho no calen només “eventos” sinó que a més cal civilitzar els ciutadans, aquests bàrbars a qui només els agrada la música, la beguda, la festa i el soroll. (En aquest punt caldria matisar que és per precisament aquests “atractius” pels quals tots els estius milers d’europeus civilitzats abandonen els seus estats civilitzats per tal de recalar en les nostres incivilitzades platges).
Així que com una mena d’avançada alguns municipis valencians ja s’ha ficat mans a l’obra per tal de conscienciar a la població que això de ser europeus mola mogolló i que qui no vulga pegar cabotada i accedir-hi haurà de rascar-se la butxaca:
Així que com una mena d’avançada alguns municipis valencians ja s’ha ficat mans a l’obra per tal de conscienciar a la població que això de ser europeus mola mogolló i que qui no vulga pegar cabotada i accedir-hi haurà de rascar-se la butxaca:
Enguera sancionará las burlas a las personas y los gritos que molesten a los vecinos (El Mundo)
Valencia prohíbe las tracas en las bodas para frenar el ruido (Levante)
Alcàntera sancionará con 60 euros a las obras que hagan ruido durante la siesta (Las Provincias)
Seguint l’estela d’aquests consistoris locals alguns organismes públics també perseveren per tal de fer dels valencians un ciutadans cosmopolites, políglotes i globalitzats.
La Universitat establecerá el inglés como requisito obligatorio para titular a sus alumnos (El Mundo)
Encara que com en els cas de la Conselleria d’Educació no siguen entesos i això té pinta d’acabar com el ball de Torrent.
La polémica por la asignatura continúa (Las Provincias)
Tanmateix sembla que d’ací unes dècades si aquestes mesures esdevenen exitoses podrem afirmar que la gran Europa comença al penyal de Gibraltar, continua fins els Prineus, es bota França, i torna a aixecar-se ben ufana a l’altra part del Alps. I és que pel que sembla els francesos han oblidat el fet que són la gènesi de gran part del que és avui Europa i han decidit iniciar un preocupant involució ideològica, social i cultural (ah! I fins i tot futbolística)
"Las lenguas regionales atentan contra la identidad nacional" (El País)
L’Acadèmia francesa demana que el basc i el cors siguen exclosos de la reforma constitucional.
VK
1 comentario:
Què bon vassall si tinguera bon senyor!
L'Espectador.
Publicar un comentario