tag:blogger.com,1999:blog-7497987741552092113.post2001278864081639462..comments2023-10-25T07:32:54.679-07:00Comments on TIRANT A FOTRE: Tu mateixa.Josep Millo & Enric Lluchhttp://www.blogger.com/profile/14956319866870305619noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-7497987741552092113.post-8429472667044883332008-11-09T10:57:00.000-08:002008-11-09T10:57:00.000-08:00I amb històries que els arriben, com les teues. Ha...I amb històries que els arriben, com les teues. Havies de veure la cara de Dídac cada vegada que Carles obri un caramel del pot de llanda que li regalà sa tia. O quan Marieta veu la granota a la séquia. O quan Rosa s'arrima al radiador per a escoltar les històries de sa iaia.<BR/>Si escrius coses serioses, hi haurà molts xiquets orfes de paraules.Begonyahttps://www.blogger.com/profile/12132878886454198833noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7497987741552092113.post-2617421161937594172008-11-09T02:55:00.000-08:002008-11-09T02:55:00.000-08:00La recompensa i l'agraïment que per a mi són més v...La recompensa i l'agraïment que per a mi són més vàlids són les cares felices dels més menuts quan els lliges un conte amb la llengua de casa.Carmetahttps://www.blogger.com/profile/01720440957083356895noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7497987741552092113.post-6683441818442985952008-11-08T16:30:00.000-08:002008-11-08T16:30:00.000-08:00Potser a nivell de ressò públic la tasca de la gen...Potser a nivell de ressò públic la tasca de la gent que fa LIJ en català siga pràcticament insignificant. Però a les escoles i als instituts, als mestres, als alumnes i senzillament als lectors, perquè no necessàriament els infants i els joves han de llegir per imposició escolar, ens sou imprescindibles. Ho he dit moltes vegades i ho torne a repetir: escriure no és fàcil. I escriure imposant-te unes restriccions, en aquest cas pensant en les capacitats i els interessos del lector model, és dificilíssim. Jo ho he intentat, i no he pogut. No em fa vergonya de dir-ho. Teniu el suport i el reconeixement de moltíssima gent. Sobre les coses serioses i en llengües serioses... Malauradament això ens ho hem de sentir tots moltes vegades. L'última que m'ha passat a mi: una persona em felicita per la meua última novel·la. Un personatge que pul·lulava per allà em pregunta, un tant admirat: has escrit un llibre? El meu interlocutor li contesta que sí, i que he guanyat el Ciutat de Valencià de Narrativa en Valencià (sic). El personatge retruca, amb cara de fàstic i visiblement decebut: Ah! En valencià! Potser penseu que ell està acostumat a guanyar set o vuit premis tots els anys, en diverses llengües (de prestigi). Però ja us dic jo que no. Endavant. De vaga de tecles caigudes res.ginjolhttps://www.blogger.com/profile/15141812896556994668noreply@blogger.com